El teu xatbot ha d'avisar que és una IA: què diu la llei des d'agost

Si a la teva web hi ha una bombolla de xat que contesta sola, o un número de WhatsApp on respon un assistent, hi ha una obligació europea que t'afecta des del 2 d'agost de 2026: la persona que escriu ha de saber que està parlant amb una màquina. Ho diu l'article 50 del Reglament d'Intel·ligència Artificial, i s'aplica directament a Espanya sense que calgui cap llei estatal. La bona notícia és que complir-ho són deu minuts de feina. La dolenta és que gairebé ningú no ho ha fet, i que per internet circula la idea equivocada que «el reglament s'ha ajornat». Se'n va ajornar una altra part, no aquesta.

Què obliga exactament la norma

L'article 50.1 del Reglament d'IA diu això, literalment, en la seva versió oficial en castellà:

«Els proveïdors garantiran que els sistemes d'IA destinats a interactuar directament amb persones físiques es dissenyin i es desenvolupin de manera que les persones físiques de què es tracti estiguin informades que estan interactuant amb un sistema d'IA, excepte quan resulti evident des del punt de vista d'una persona física raonablement informada, atenta i perspicaç, tenint en compte les circumstàncies i el context d'utilització.» (traducció de la versió oficial en castellà)

I l'apartat 5 hi afegeix el com i el quan:

«La informació a què es refereixen els apartats 1 a 4 es facilitarà a les persones físiques de què es tracti de manera clara i distingible com a molt tard amb ocasió de la primera interacció o exposició. La informació s'ajustarà als requisits d'accessibilitat aplicables.»

Fixa't en tres detalls que canvien bastant la lectura habitual:

• «Com a molt tard amb ocasió de la primera interacció». No val enterrar-ho a la política de privadesa ni deixar-ho anar al final de la conversa. Va al davant, al primer missatge o a la mateixa finestra del xat.
• «Excepte quan resulti evident». Hi ha marge: si l'assistent es diu «Assistent virtual» i ho anuncia, la mateixa interfície ja informa. Però el criteri és el d'una persona raonablement atenta, no el teu. Un xat amb nom i foto de persona no és gens evident.
• «Requisits d'accessibilitat aplicables». L'avís l'ha de poder llegir tothom, també amb lector de pantalla. Enllaça directament amb l'accessibilitat web obligatòria, que ja vam tractar aquí.

I si el xatbot no és meu, sinó d'una eina que he contractat?

És el dubte més repetit, i el reglament el resol amb dues definicions de l'article 3:

• Proveïdor: qui «desenvolupi un sistema d'IA […] i l'introdueixi al mercat o posi en servei el sistema d'IA amb el seu propi nom o marca, amb pagament previ o gratuïtament».
• Responsable del desplegament: qui «utilitzi un sistema d'IA sota la seva pròpia autoritat, excepte quan el seu ús s'emmarqui en una activitat personal de caràcter no professional».

Traduït al teu cas: si contractes una eina de xat de tercers i la poses a la teva web, normalment ets responsable del desplegament, i l'obligació del 50.1 recau sobre el proveïdor d'aquesta eina. Ara bé, dos avisos importants:

1. Si l'assistent es presenta amb la teva marca com si fos producte teu, la definició de proveïdor t'inclou. És el cas de qui encarrega un xatbot a mida i el llança com «l'assistent de la meva empresa».
2. Encara que només siguis responsable del desplegament, qui respon davant del client ets tu. Si l'eina que has contractat no avisa, el problema d'imatge i de confiança és teu, no del proveïdor. Comprovar que avisa forma part de triar bé l'eina.

La segona obligació: marcar el contingut generat

L'apartat 2 del mateix article 50 va per una altra banda, la del contingut sintètic:

«Els proveïdors de sistemes d'IA, entre els quals s'inclouen els sistemes d'IA d'ús general, que generin contingut sintètic d'àudio, imatge, vídeo o text, vetllaran perquè els resultats de sortida del sistema d'IA estiguin marcats en un format llegible per màquina i que sigui possible detectar que han estat generats o manipulats de manera artificial.»

Això no és l'etiqueta visible que veus a les xarxes socials: és un marcatge llegible per màquina, dins del mateix fitxer o del flux de dades. I recau sobre els proveïdors dels sistemes generatius, no sobre el negoci que fa servir una eina per fer-se una imatge.

Hi ha, a més, un termini de gràcia que convé conèixer, perquè explica per què encara es veu contingut sense marcar. L'Òmnibus digital de juliol de 2026 va afegir al reglament un apartat que diu que els proveïdors de sistemes generatius introduïts al mercat abans del 2 d'agost de 2026 han de complir el marcatge «com a molt tard el 2 de desembre de 2026». Quatre mesos de transició, i només per a això.

La tercera: les imatges i els textos que publiques tu

L'apartat 4 sí que apunta directament a qui fa servir l'eina. Té dues parts.

La primera són les ultrasuplantacions, que és com el reglament tradueix deepfake: contingut d'imatge, àudio o vídeo generat o manipulat per IA «que s'assembla a persones, objectes, llocs, entitats o successos reals i que pot induir una persona a pensar erròniament que són autèntics o verídics». De qui els desplega, el reglament diu que «faran públic que aquests continguts o imatges han estat generats o manipulats de manera artificial». Si el contingut forma part d'una obra manifestament creativa o satírica, l'obligació es limita a revelar-ho d'una manera que no faci malbé el gaudi de l'obra.

La segona part és la dels textos, i aquí hi ha el matís que evita el pànic general:

«Els responsables del desplegament d'un sistema d'IA que generi o manipuli text que es publiqui amb la finalitat d'informar el públic sobre assumptes d'interès públic divulgaran que el text s'ha generat o manipulat de manera artificial. Aquesta obligació no s'aplicarà […] quan el contingut generat per IA hagi estat sotmès a un procés de revisió humana o de control editorial i quan una persona física o jurídica tingui la responsabilitat editorial per la publicació del contingut.»

O sigui: no, no has de posar «escrit amb IA» a la descripció dels teus productes ni al text de la teva web. L'obligació se cenyeix a textos publicats per informar el públic sobre assumptes d'interès públic, i decau quan hi ha revisió humana i algú respon editorialment pel que s'ha publicat.

I les fotos de producte o les il·lustracions fetes amb IA? Si no reprodueixen persones, llocs o fets reals de manera que algú pugui creure que són autèntics, no són ultrasuplantacions. Una il·lustració abstracta de capçalera no ho és; una foto que aparenta ser el teu local, o el teu equip, o un client real, s'hi acosta molt. La regla honesta i senzilla: si es pot confondre amb una foto real d'alguna cosa real, digues-ho. És el que evita el problema de fons, que no és legal sinó de confiança. En aquesta línia van també els nostres consells sobre fer les fotos de producte amb el mòbil: el que és autèntic ven més.

«Però si el reglament d'IA s'ha ajornat»

Això es repeteix molt i és fals en allò que t'afecta. L'Òmnibus digital sobre IA, el Reglament (UE) 2026/1744 de 8 de juliol de 2026, sí que va ajornar coses: els sistemes d'alt risc de l'annex III passen al 2 de desembre de 2027 i els de l'annex I al 2 d'agost de 2028.

Però l'article 50 no és entre allò que es va ajornar. La seva única modificació afecta l'apartat 7, que parla de qui impulsa els codis de bones pràctiques, i passa aquesta funció de l'Oficina d'IA a la Comissió. Els apartats 1, 2, 4 i 5, que són els que t'obliguen, continuen igual. I la data general d'aplicació del reglament, el 2 d'agost de 2026, tampoc no va canviar: el mateix Òmnibus l'esmenta com a «data general d'aplicació».

Així doncs, el resum honest és: el que es va ajornar és allò que afecta els fabricants de sistemes d'alt risc. Avisar que el teu xat és una IA, no.

Sancions: el que diu el reglament i el que falta a Espanya

L'article 99.4 del reglament fixa el tram aplicable a les obligacions de transparència de l'article 50: multes de fins a 15.000.000 d'euros o, si l'infractor és una empresa, fins al 3 % del seu volum de negocis mundial total de l'exercici anterior, la quantia que sigui superior.

Abans que ningú no s'espanti amb la portada dels 15 milions, dues precisions que gairebé mai no s'expliquen:

• Per a les pimes s'aplica la xifra menor, no la més alta. L'apartat 6 del mateix article diu que, en el cas de les pimes, incloses les empreses emergents, cada multa «podrà ser pel percentatge o per l'import […] segons quin dels dos sigui menor». Per a un negoci petit, el sostre és el 3 % de la seva facturació, no els 15 milions.
• Espanya encara no té règim sancionador. El reglament fixa els topalls, però correspon a cada Estat establir el règim concret. El Projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts el 12 de juny de 2026 i, a dia d'avui, continua en fase d'esmenes al Congrés, amb el termini prorrogat setmana rere setmana. No està aprovat ni publicat al BOE.

Conclusió sense alarmisme: l'obligació europea és exigible des de l'agost, perquè un reglament s'aplica directament; la maquinària espanyola per multar-ho encara no està muntada. Complir-ho ara no és per por de la multa, és perquè costa deu minuts i perquè un client que descobreix a mitges que parlava amb una màquina s'enfada molt més que un a qui l'hi van dir des del principi.

Com complir-ho a la pràctica, canal per canal

Al xat de la web

El més net és que l'avís visqui en dos llocs alhora: al nom de l'assistent i al primer missatge.

• A la capçalera del widget: «Assistent virtual de [el teu negoci]». Res de noms de persona amb foto de persona.
• Al primer missatge, abans que escrigui ningú: «Hola, soc l'assistent virtual de [negoci]. T'atén una intel·ligència artificial. Si prefereixes parlar amb una persona, digue-m'ho i et passo el contacte.»
• Deixa sempre una sortida humana. No és una exigència de l'article 50, però evita el pitjor escenari: algú amb un problema seriós donant voltes amb un bot. I si la teva empresa presta serveis bàsics o és gran, la Llei 10/2025 espanyola directament prohibeix fer servir la IA com a mitjà únic d'atenció.
• Cuida l'accessibilitat: que l'avís sigui text real, no una imatge, i que el lector de pantalla l'anunciï en obrir el xat.

Al WhatsApp

Aquí l'avís encaixa en el missatge de benvinguda automàtic: «Et respon l'assistent virtual de [negoci], gestionat amb intel·ligència artificial. Escriu "persona" i t'atenem nosaltres en horari de botiga.» Si, a més, fas servir el WhatsApp en volum, convé repassar com canvia el cobrament dels missatges i com muntar bé un agent d'IA que atén el WhatsApp del negoci.

Per telèfon

Si fas servir un contestador intel·ligent o un assistent de veu, l'avís va al primer segon de la locució, i amb més motiu: per telèfon no hi ha res que resulti evident, i una veu sintètica convincent és justament l'escenari que la norma vol evitar. Tingues en compte, a més, que des del 17 d'octubre de 2026 les trucades comercials tenen les seves pròpies regles: ho expliquem a l'article sobre el prefix 400.

Al correu i als formularis

Una resposta automàtica redactada per IA que es presenta com a escrita per una persona és exactament el que la norma vol evitar. N'hi ha prou amb una línia al peu: «Aquesta resposta l'ha preparada el nostre assistent virtual. Si necessites parlar amb una persona, respon a aquest correu.»

I si el meu xat no és intel·ligència artificial?

Bona pregunta, i la resposta importa. L'obligació es refereix a sistemes d'IA. Un formulari que envia un correu automàtic, un menú d'opcions amb botons fixos o una resposta automàtica de «hem rebut el teu missatge» no són un sistema d'IA: són regles escrites per una persona.

Dit això, la frontera s'ha tornat borrosa, perquè moltes eines que es venien com a bots de regles hi han incorporat models de llenguatge al darrere. Si no saps què hi ha dins de la teva, pregunta-ho a qui te la va vendre, per escrit. I si dubtes, avisa: informar de més no ha creat mai cap problema; informar de menys, sí.

Checklist de deu minuts

1. Obre la teva web en una finestra d'incògnit i mira el xat com el veu un client nou. Sabries que és una màquina?
2. Canvia el nom de l'assistent si porta nom de persona o es presenta com a tal.
3. Posa l'avís al primer missatge i, si pots, també a la capçalera del widget.
4. Afegeix la sortida humana: una paraula clau, un telèfon o un formulari.
5. Repeteix la revisió al WhatsApp, al correu automàtic i a qualsevol locució telefònica.
6. Pregunta al teu proveïdor quin model hi ha al darrere i si compleix el marcatge del contingut generat.
7. Revisa les imatges de la teva web: si alguna de generada amb IA pot passar per una foto real del teu local, el teu equip o un client, canvia-la o indica-ho.
8. Documenta el que has fet amb una captura i la data. Si algun dia cal demostrar diligència, això és el que val.

Com ho apliquem nosaltres

A WebMasterOsona muntem assistents amb IA per a negocis de la comarca, així que això ens toca de ple. El nostre criteri és el mateix que recomanem: l'assistent es presenta com a assistent virtual al primer missatge, sempre hi ha una via per parlar amb una persona, i els articles d'aquest blog els escriu i els revisa una persona abans de publicar-los, que és justament el que el reglament considera control editorial.

Si tens un xat a la web o al WhatsApp i no estàs segur que compleixi, escriu-nos i ho mirem. És una revisió curta i se sol resoldre la mateixa tarda.

Fonts: Reglament (UE) 2024/1689 (Reglament d'Intel·ligència Artificial), articles 3, 50, 99 i 113; Reglament (UE) 2026/1744 (Òmnibus digital sobre IA); Comissió Europea: directrius sobre les obligacions de transparència (20 de juliol de 2026) i preguntes freqüents sobre l'article 50; AESIA: preguntes freqüents sobre el codi de bones pràctiques de transparència; Congrés dels Diputats: Projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial; BOE: Llei 10/2025 de serveis d'atenció a la clientela. Revisat el 20 de setembre de 2026.