Accessibilitat web obligatòria: què has de fer si tens web o botiga online
Des del juny de 2025 la Llei 11/2023 obliga bona part dels negocis que venen per internet. Què diu, a qui afecta i com comprovar-ho en 15 minuts.
WebMasterOsona
Equip editorial
Des del 28 de juny de 2025, tenir la web accessible ha deixat de ser una bona pràctica per convertir-se en una obligació legal per a bona part dels negocis que venen per internet a Espanya. La Llei 11/2023, que transposa la directiva europea d'accessibilitat, afecta directament les botigues online, la banca electrònica, el transport i el comerç digital. I no, no cal ser una gran empresa: el llindar és més baix del que et penses. T'expliquem què diu la norma, a qui afecta de veritat i com pots comprovar en un quart d'hora si la teva web la compleix.
Què diu exactament la Llei 11/2023
La Llei 11/2023, de 8 de maig porta a l'ordenament espanyol la Directiva (UE) 2019/882, coneguda com a European Accessibility Act. El seu objectiu és senzill d'explicar i incòmode d'ignorar: que una persona amb una discapacitat visual, auditiva, motriu o cognitiva pugui fer servir un producte o un servei digital de manera autònoma, sense haver de demanar ajuda.
Aplicada a una web, això vol dir coses molt concretes: que es pugui navegar només amb el teclat, que el text tingui prou contrast, que les imatges tinguin descripció, que els formularis diguin què ha fallat i on, i que res depengui exclusivament del color per entendre's.
A qui afecta i qui en queda fora
Aquesta és la part que genera més confusió, així que anem al gra. La llei s'aplica als serveis de comerç electrònic i a una llista tancada de sectors: banca, transport de viatgers, telecomunicacions, llibres electrònics i serveis audiovisuals, entre d'altres.
Les microempreses que presten serveis queden exemptes de bona part dels requisits. La definició no és opinable: menys de 10 treballadors i un volum de negoci anual o un balanç que no superi els 2 milions d'euros. Si superes qualsevol dels dos llindars de plantilla o facturació, ja no ets microempresa a efectes de la norma.
Els terminis: què passa el 2025 i què el 2030
Hi ha dues dates i confondre-les surt car:
| Situació | Data límit | Què vol dir |
|---|---|---|
| Web o servei nou | 28 de juny de 2025 | Ha de néixer accessible. No hi ha període de gràcia. |
| Web que ja existia | 28 de juny de 2030 | Pots seguir operant mentre l'adaptes, però el rellotge corre. |
| Redisseny d'una web antiga | 28 de juny de 2025 | Si la refàs, la nova ja compta com a servei nou. |
El tercer cas és el que més gent es troba i el que menys s'espera: si refàs la web, la marge de 2030 se't acaba aquell mateix dia. És, precisament, el millor moment per fer-ho bé, perquè adaptar l'accessibilitat mentre es dissenya no costa gairebé res i fer-ho després pot obligar a tornar a tocar plantilles, colors i formularis.
Què vol dir «accessible» a la pràctica
La norma tècnica de referència és la EN 301 549, que incorpora les pautes WCAG 2.1 en nivell AA. Sona a jerga, però es tradueix en una llista bastant terrenal:
- Contrast suficient: mínim 4,5:1 entre el text i el seu fons (3:1 si el text és gran). Aquell gris clar tan minimalista sol suspendre.
- Navegable amb teclat: tot el que es pot clicar s'ha de poder assolir amb el tabulador, i s'ha de veure on ets en cada moment.
- Text alternatiu a les imatges: una descripció útil, no el nom del fitxer. Si la imatge és decorativa, un
altbuit perquè el lector de pantalla la salti. - Encapçalaments en ordre: un sol
h1i una jerarquia que no salti delh2alh4. Molta gent navega saltant de titular en titular. - Formularis que expliquen l'error: «revisa el correu electrònic: falta l'arrova» en comptes d'un requadre vermell sense text.
- Res que depengui només del color: si el vermell vol dir «esgotat», que ho posi també escrit.
- Zoom fins al 200 % sense que el contingut es trenqui ni desaparegui.
- Vídeos amb subtítols quan hi ha veu que aporta informació.
Com comprovar-ho tu mateix en quinze minuts
No cal contractar res per saber si tens un problema. Amb la teva web oberta al navegador:
- Prova del tabulador. Clica a dalt de tot i ves prement Tab. Has de veure sempre un contorn a l'element on ets, i l'ordre ha de tenir sentit. Si el contorn desapareix, ja tens un incompliment.
- Prova del zoom. Puja al 200 % amb Ctrl i +. Si el menú tapa el contingut o els textos es trepitgen, hi ha feina.
- Prova de les imatges. Fes clic dret, «Inspecciona», i mira si els
<img>tenen atributaltamb una descripció de veritat. - Prova del formulari. Envia el formulari de contacte buit. Si només es posa vermell i no diu què falta, no compleix.
- Prova de contrast. Fes servir Lighthouse (ja ve dins de Chrome, a «Eines per a desenvolupadors») i mira la puntuació d'Accessibility.
Els cinc errors que ens trobem sempre
Després de revisar moltes webs de negocis d'Osona i comarca, els incompliments es repeteixen amb una regularitat sospitosa:
- El focus amagat. Algú va posar
outline: noneal CSS perquè «quedava lleig» i va deixar cega tota la navegació per teclat. - Text gris clar sobre fons blanc. Elegant a la pantalla del dissenyador, il·legible a la del client de 60 anys.
- Imatges sense
alt, o amb el nom del fitxer.IMG_20240712.jpgno descriu res. - Carrusels automàtics sense pausa. Si el contingut es mou sol i no es pot aturar, hi ha gent que directament no el pot llegir.
- Icones sense nom. Un botó que només és una lupa, per a un lector de pantalla, és un botó buit.
Cap d'aquests cinc és car d'arreglar. Tots cinc són cars d'ignorar.
El que no diu la llei: accessible ven més
Deixant de banda l'obligació, hi ha un argument que no apareix al BOE i que hauria de bastar: a Espanya hi ha més de 4 milions de persones amb discapacitat reconeguda, i la població envelleix. Una web que es pot fer servir amb la vista cansada, amb una mà, o amb el mòbil al sol del migdia, no és una web «per a discapacitats»: és una web que funciona per a tothom.
I hi ha un efecte lateral que als negocis els sol interessar més: bona part del que demana l'accessibilitat —encapçalaments ordenats, text alternatiu, HTML semàntic, contrast— és exactament el que li facilita la feina a Google. No és casualitat que les webs accessibles solen posicionar millor. Ho expliquem amb detall a l'article sobre com posicionar el teu negoci en l'era de la cerca amb IA, on l'estructura del contingut hi té un pes decisiu.
A WebMasterOsona apliquem aquests criteris des del primer esbós, no com un pedaç final. Si vols saber en quin punt està la teva web ara mateix, una auditoria digital et dona el diagnòstic per escrit i prioritzat. I si t'estàs plantejant refer-la, val la pena llegir abans quines són les tendències de disseny web que de veritat impacten en les conversions.
Preguntes freqüents sobre l'accessibilitat web obligatòria
La meva web és petita i som tres. M'afecta la llei?
Si sou menys de 10 persones i no arribeu als 2 milions de facturació, sou microempresa i quedeu exempts de bona part dels requisits com a prestadors de serveis. Ara bé, l'exempció no és una recomanació: si vens per internet, seguir els criteris bàsics d'accessibilitat et costa poc i t'obre clients que ara no et poden comprar.
Quina diferència hi ha entre WCAG 2.1 AA i la norma EN 301 549?
La EN 301 549 és la norma tècnica europea que serveix de referència per complir la llei, i incorpora dins seu les pautes WCAG 2.1 en nivell AA. A efectes pràctics, si la teva web compleix WCAG 2.1 AA estàs cobrint el gruix del que la norma et demana per a la part web.
Quant costa adaptar una web que ja existeix?
Depèn moltíssim de com estigui feta. En una web ben construïda, els arreglaments habituals —contrast, focus visible, textos alternatius, errors de formulari— són hores de feina, no un projecte nou. En una web muntada amb una plantilla plena de connectors, de vegades surt més a compte refer-la que apedaçar-la. La manera honesta de saber-ho és mirar-la primer.
Serveix instal·lar un connector d'accessibilitat?
Aquests widgets que afegeixen un botó flotant per canviar mides i colors no fan accessible una web que no ho és, i diversos organismes europeus han advertit que poden fins i tot empitjorar l'experiència amb lectors de pantalla. L'accessibilitat es resol al codi i al disseny, no amb una capa a sobre.
Qui vigila que es compleixi?
El control correspon a les autoritats de vigilància del mercat i a les administracions competents, i el procediment habitual arrenca amb una reclamació d'una persona usuària. És a dir: normalment no ve ningú a mirar-t'ho, fins que algú no pot fer servir la teva web i ho denuncia.
Per on començo si no sé res de tot això?
Per les quatre proves del punt anterior: tabulador, zoom al 200 %, textos alternatius i errors de formulari. En un quart d'hora saps si tens un problema petit o un de gros. A partir d'aquí, o ho arregles tu, o demanes que t'ho mirin.