Black Friday 2026 a la botiga online: la regla del preu anterior i com preparar la botiga

El Black Friday del 2026 cau el divendres 27 de novembre, i per a moltes botigues online petites és la setmana que salva el trimestre. També és la setmana en què el Ministeri de Consum vigila preus amb eines automàtiques, i ja fa tres campanyes seguides que troba el mateix: productes que pugen de preu uns dies abans i «baixen» després al preu de sempre, amb un bonic percentatge de descompte al costat. Aquesta pràctica té nom legal i té multes. Aquesta guia explica què diu exactament la norma sobre el preu ratllat, què ha sancionat Consum de debò (i què no), què canvia si vens des de Catalunya, i com preparar la botiga, tècnicament i comercialment, per arribar al 27 de novembre sense ensurts.

Què diu la llei sobre el preu ratllat

La norma que mana a Espanya és l'article 20 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, en la redacció que li va donar el Reial decret llei 24/2021 i que s'aplica des del 28 de maig de 2022. És curt i convé llegir-lo sencer, perquè gairebé tot el que se'n publica el resumeix malament:

«1. Sempre que s'ofereixin articles amb reducció de preu, hi ha de figurar amb claredat, en cadascun, el preu anterior juntament amb el preu reduït, llevat que es tracti d'articles posats a la venda per primera vegada. S'entén per preu anterior el més baix que s'hagi aplicat sobre productes idèntics en els trenta dies precedents. A aquests efectes, no es té en compte el preu que s'hagi pogut aplicar, amb la finalitat de reduir el malbaratament alimentari, sobre productes idèntics amb dates de caducitat o de consum preferent a punt de vèncer.

2. En cap cas la utilització de les activitats de promoció de vendes no es pot condicionar a l'existència d'una reducció percentual mínima o màxima.» (traducció de l'original en castellà)

D'aquest text en surten cinc idees pràctiques:

• Si anuncies una reducció, el preu anterior s'ha de veure. No n'hi ha prou de posar «-30 %»: a cada article rebaixat hi han de figurar els dos preus, l'anterior i el reduït.
• El preu anterior no el tries tu. És el més baix que aquell producte idèntic hagi tingut en els trenta dies anteriors. No el preu de tarifa, no el que «acostuma a tenir», no el recomanat pel fabricant: el mínim real dels últims trenta dies.
• Hi ha dues excepcions, i només dues. Els articles que es posen a la venda per primera vegada, que no tenen preu anterior per mostrar, i els aliments rebaixats perquè són a prop de la data de caducitat o de consum preferent, el preu de liquidació dels quals no compta per calcular el mínim.
• No hi ha percentatge mínim ni màxim. Pots rebaixar un 5 % o un 70 %. El que no pots fer és inflar la base.
• Parla d'«articles». La llei està pensada per a la venda de productes. Si el que vens són serveis (una sessió de fotos, una revisió del cotxe, un curs), l'article 20 no està escrit per a tu, però l'engany en el preu continua sent una pràctica deslleial amb els consumidors, com veurem.

Al voltant de l'article 20 hi ha tres articles més de la mateixa llei que s'obliden i que al Black Friday importen. L'article 19 obliga que l'anunci de qualsevol promoció n'indiqui la durada i, si n'hi ha, les regles especials, i afegeix que quan les ofertes no abastin com a mínim la meitat dels articles a la venda, la promoció no es pot anunciar com una mesura general, sinó només referida als productes o les seccions afectats. L'article 21 demana que els articles a preu normal i els rebaixats estiguin prou separats perquè ningú no s'equivoqui. I l'article 18 prohibeix fer servir les paraules «rebaixes», «saldos», «liquidació» o «promoció» per a vendes que no responguin al que la llei entén per cadascuna.

D'on surt la regla: la Directiva Òmnibus

La regla dels trenta dies no és un invent espanyol. Ve de la Directiva (UE) 2019/2161, coneguda com a Directiva Òmnibus, que va afegir un article nou, el 6 bis, a la vella Directiva 98/6/CE sobre la indicació de preus. Els dos primers apartats diuen:

«1. Qualsevol anunci d'una reducció de preu ha d'indicar el preu anterior aplicat pel comerciant durant un període determinat abans d'aplicar-hi la reducció. 2. Per “preu anterior” s'entén el preu més baix aplicat pel comerciant durant un període no inferior als trenta dies anteriors a l'aplicació de la reducció de preu.» (traducció pròpia)

La directiva deixava a cada país tres opcions: regles diferents per als productes peribles, un termini més curt per als productes que fa menys de trenta dies que són al mercat, i la possibilitat que, en reduccions progressives, el preu anterior continuï sent el d'abans de la primera rebaixa. Espanya la va incorporar amb el Reial decret llei 24/2021, que va reescriure l'article 20 de la Llei de comerç minorista. Si compares els dos textos, veuràs que la llei estatal recull l'excepció dels peribles i la dels articles nous, però no inclou la de les reduccions progressives. A la pràctica, i ho diem com a lectura del text, no com a dictamen: si al novembre abaixes un producte de 50 a 45 i dues setmanes després a 40, fora de Catalunya el prudent és que el preu ratllat de la segona rebaixa sigui 45, el mínim dels trenta dies, i no 50.

Dues peces europees més ajuden a entendre com s'interpreta tot plegat:

• La sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 26 de setembre de 2024 (assumpte C-330/23, Aldi Süd). Una cadena de supermercats alemanya mostrava en lletra petita el preu més baix dels últims trenta dies, però ratllava un altre preu més alt, l'immediatament anterior a l'oferta, i hi calculava el percentatge de descompte. El tribunal va dir que no: qualsevol reducció anunciada, sigui un percentatge o una frase publicitària que destaqui com n'és d'avantatjós el preu, s'ha de calcular sobre el preu anterior de trenta dies. Posar el preu legal en petit i el «-40 %» calculat sobre una altra cosa no val.
• Les directrius de la Comissió Europea sobre l'article 6 bis, publicades al Diari Oficial el desembre de 2021. Aclareixen que la regla s'aplica en tots els canals de venda i que anuncis com ara «preu de rebaixes», «ofertes especials» o «ofertes de Black Friday» que creen la impressió d'una reducció també hi estan subjectes, encara que no hi posin una xifra concreta. En canvi, no cobreixen les afirmacions genèriques del tipus «els millors preus», que no insinuen cap rebaixa (tot i que continuen sotmeses a les normes sobre pràctiques deslleials), ni els descomptes permanents d'un programa de fidelització.

Un detall més de la mateixa Directiva Òmnibus que afecta qualsevol botiga online: també regula les ressenyes de consumidors i prohibeix publicar-ne de falses o manipular-les. Ho expliquem a què fer amb les ressenyes falses a Google, i al Black Friday, quan les fitxes de producte treballen més que mai, val la pena tenir-ho present.

Les sancions de Consum: el que ha passat de debò

Aquí convé separar el que diuen les notes oficials del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 del que s'ha anat explicant després. Aquesta és la cronologia, només amb el que ha publicat el mateix ministeri:

El mecanisme sancionat és sempre el mateix, i el ministeri l'ha il·lustrat amb casos reals. Un d'ells: unes sabatilles que es venien a 29,99 euros el 18 i el 19 de novembre, van pujar a 48,95 euros el dia 20 i van tornar a 29,99 euros el 24, coincidint amb el Black Friday, presentades com una rebaixa de 18,96 euros. Un altre: un portàtil a 626,99 euros que va pujar a 759,99 euros el 21 de novembre i va tornar a baixar a 626,99 euros entre el 22 i el 29. El client veia una rebaixa de 133 euros que no existia.

El que els titulars acostumen a exagerar

Tres matisos que no sempre surten a les notícies:

• No hi ha sentències sobre el fons, hi ha interlocutòries sobre cautelars. El que ha «avalat» el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons la mateixa nota del ministeri, és la negativa a suspendre la sanció mentre es resol el recurs. És un senyal clar, però encara no és una sentència que resolgui el cas.
• La base legal de la multa no és només la Llei de comerç. Les notes del ministeri citen l'article 20 de la Llei d'ordenació del comerç minorista com la regla incomplerta, però les sancions publicades el novembre de 2025 es van imposar per una infracció de l'article 47.1 m) de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris: l'ús de pràctiques comercials deslleials. Aquesta llei castiga les infraccions greus amb multes de 10.001 a 100.000 euros, que poden arribar a entre quatre i sis vegades el benefici il·lícit obtingut, i permet baixar de tram quan la multa resultaria desproporcionada per a la capacitat econòmica de l'infractor.
• Els sancionats fins ara són grans operadors online. Consum ha concentrat la vigilància en el comerç electrònic de gran volum i en sectors concrets (electrònica, electrodomèstics, tèxtil, joguines, cosmètica). Això no vol dir que una botiga petita estigui a recer: les autoritats de consum de cada comunitat autònoma, que a Catalunya és l'Agència Catalana del Consum, tenen les seves pròpies inspeccions, i la Llei de comerç minorista té el seu propi quadre de sancions, amb multes de fins a 6.000 euros per no indicar els preus habituals en els articles rebaixats i de 6.000 a 30.000 euros per la manca de veracitat en els anuncis promocionals.

La nostra lectura, per a una botiga online de comarca: el risc més probable no és una multa de sis xifres, sinó una reclamació d'un client que va fer captura del preu a l'octubre, una inspecció autonòmica arran d'aquesta reclamació o una ressenya pública que digui que el teu descompte és fals. Les tres coses s'eviten igual: amb un historial de preus i un preu ratllat que el respecti.

El Black Friday no és un període legal de rebaixes

Molta gent dona per fet que el Black Friday és «una temporada de rebaixes» com les de gener o juliol. Legalment no ho és, i tampoc no cal que ho sigui.

La Llei d'ordenació del comerç minorista distingeix diverses activitats de promoció: rebaixes, ofertes o promocions, saldos, liquidacions, vendes amb obsequi i ofertes de venda directa. Les rebaixes (article 24) són la venda, al mateix establiment, d'articles a un preu inferior al que tenien abans, i des del 2012 l'article 25 deixa que cada comerciant decideixi quan les fa i quant duren. Les promocions o ofertes (article 27) són qualsevol venda a un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals per impulsar certs productes o el mateix comerç. El Black Friday no apareix en cap llei espanyola: és un esdeveniment comercial, i el que hi facis serà, segons com ho plantegis, una promoció o una rebaixa.

L'important és que l'article 20 s'aplica a totes. És al capítol de disposicions generals de les activitats de promoció, no al de les rebaixes. Tant és com ho anomenis: si anuncies una reducció de preu, has de mostrar el preu anterior de trenta dies.

I hi ha dos límits que convé no oblidar. Les rebaixes només es poden aplicar a productes que s'hagin venut abans a preu ordinari, de manera que no es pot comprar un lot especial per al Black Friday i presentar-lo com a «rebaixat». I l'article 26 prohibeix oferir com a rebaixats articles deteriorats; això, si de cas, és una venda de saldos, que s'ha d'anunciar com a tal.

Si vens des de Catalunya

Les botigues que operen des de Catalunya tenen, a més, la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires, que s'aplica a les activitats comercials fetes a Catalunya, inclosa la venda en línia. Es va modificar amb la Llei 12/2025, en vigor des de l'1 de gener de 2026, i hi ha tres coses del seu article 24, el de les vendes en oferta o promoció, que un comerç de Vic o de Manlleu hauria de conèixer:

• La promoció, per la seva naturalesa, es limita a un nombre determinat de productes de l'establiment o d'una secció. Només pot abastar tota la botiga en dos supòsits: la inauguració d'un establiment nou, o les activitats promocionals de periodicitat anual i amb una durada màxima de dos dies que siguin una pràctica comuna en el comerç i estiguin lligades a tradicions culturals o siguin esdeveniments promocionals incorporats de manera generalitzada als usos comercials. La nostra lectura: un «tot al 20 %» durant una Black Week sencera encaixa malament en aquest text; un descompte acotat a productes concrets, o un de general limitat a dos dies, hi encaixa millor. Si el teu pla és un altre, consulta-ho.
• El preu anterior també és el més baix dels trenta dies, igual que en la llei estatal. Però aquí sí que es preveu que, en reduccions successives i ininterrompudes, es pugui indicar a més el preu inicial sobre el qual es va aplicar la primera reducció.
• Durant la promoció, el preu no pot pujar ni tornar al preu inicial. Res de pujar i baixar a mitja campanya.

La mateixa llei catalana, al seu article 20, exigeix que els productes que es venen com a «rebaixes» hagin estat a la venda al mateix establiment durant almenys un mes just abans de començar-les, i que la venda en rebaixes s'anunciï amb aquesta denominació i amb el període en què es farà.

Botiga física i botiga online: la mateixa regla

Ni la llei estatal ni la directiva distingeixen canals. Les directrius de la Comissió diuen expressament que la regla del preu anterior s'aplica en tots els canals de distribució, a la botiga física i a internet. El que canvia és com n'és de fàcil demostrar un incompliment: en una botiga online, qualsevol eina, sigui la del ministeri, un comparador o un client amb captures de pantalla, pot reconstruir el teu historial de preus dia a dia. En una botiga física, l'inspector hi ha d'anar, mirar l'etiqueta i demanar documentació. Per això gairebé totes les sancions publicades són de comerç electrònic.

Si tens les dues coses, una botiga al carrer i una botiga online, sorgeix una pregunta que la norma no resol amb claredat: què passa si el mateix jersei costa diferent a cada canal? La llei parla del preu aplicat «sobre productes idèntics», sense esmentar el canal. El prudent, i és el que aconsellem, és una d'aquestes dues coses: o mantenir el mateix preu als dos canals durant l'octubre i el novembre, que és el més senzill, o calcular el preu anterior de cada canal amb el seu propi historial i no barrejar mai un preu online amb una rebaixa de botiga o a l'inrevés. El que no convé és anunciar al web un descompte calculat sobre el preu de l'etiqueta de la botiga física si al web aquell producte ha estat més barat.

Els cupons i codis de descompte mereixen menció a part. L'estudi de l'Observatori de Consum a Internet va trobar incompliments en prop del 65 % de les reduccions fetes amb codis o cupons disponibles per al públic en general: el preu s'apujava mentre es repartia un cupó, i el client es pensava que estalviava el que en realitat era el preu de sempre. Un cupó «BLACK20» publicat al web és, a efectes pràctics, un anunci de reducció de preu.

Com calcular bé el preu ratllat

El compte és senzill si tens l'historial al davant. Per a un descompte que comença el divendres 27 de novembre, els trenta dies precedents van del 28 d'octubre al 26 de novembre. Si la teva campanya comença abans, per exemple el dilluns 23 de novembre amb una Black Week, la finestra va del 24 d'octubre al 22 de novembre. En aquest període busques el preu més baix que ha tingut el producte, i aquest és el teu preu ratllat.

Posem una botiga online de roba de Vic i tres productes:

L'abric és el cas en què més ens equivoquem: una promoció petita a principis de novembre «contamina» el preu anterior del Black Friday. Si penses fer una campanya al novembre, decideix abans si et compensa, perquè la rebaixa del dia 27 s'haurà de calcular sobre aquesta.

La bufanda és el cas trampa. Aritmèticament, una pujada feta més de trenta dies abans deixa un preu anterior «legal». Però Consum no persegueix l'aritmètica, persegueix l'engany: la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris considera pràctica deslleial qualsevol informació de preu que indueixi a error, i una pujada sense motiu seguida d'una «rebaixa» al preu de sempre n'és un exemple de manual. Si apuges preus a la tardor perquè t'han apujat els proveïdors, perfecte, guarda la factura que ho justifica; si ho fas per ratllar més amunt al novembre, estàs fent el que s'ha multat, només que amb més paciència.

Tres casos més que surten cada any:

• Productes nous. Si un article es posa a la venda per primera vegada, no té preu anterior, i la llei t'eximeix de mostrar-lo. Tampoc no el pots presentar com a rebaixat respecte d'un preu que no ha tingut mai. El més honest és anunciar-lo com a novetat o com a preu de llançament, sense ratllar res.
• El preu recomanat pel fabricant. L'estudi de l'Observatori va trobar que un 25 % dels productes feia servir com a referència el «PVP», el «preu recomanat» o d'altres de semblants, ratllats i amb percentatge al costat. Si aquest no ha estat el teu preu real en els últims trenta dies, no el ratllis com si ho fos.
• El percentatge. Es calcula sobre el preu anterior, no sobre un altre. És el que va dir el Tribunal de Justícia de la UE en l'assumpte Aldi Süd, i és el primer que mira qualsevol eina de control.

WooCommerce, Shopify i PrestaShop: l'historial de preus

Aquí hi ha el problema pràctic de gairebé totes les botigues petites: cap de les tres plataformes no calcula tota sola el preu més baix dels últims trenta dies en la instal·lació bàsica. El que porten de sèrie és un camp per al preu ratllat, i aquest camp l'omples tu:

• WooCommerce té el «preu normal» i el «preu rebaixat», que es pot programar amb data d'inici i de final. El preu normal és el que surt ratllat, i la plataforma no comprova si ha estat el teu preu real.
• Shopify té el «preu de comparació» (compare-at price). Surt ratllat al costat del preu de venda, i tampoc no verifica si l'has aplicat de debò en els trenta dies anteriors.
• PrestaShop treballa amb preus específics i regles de preus de catàleg. Mostra el preu base ratllat al costat del reduït, amb la mateixa limitació.

Per a les tres hi ha extensions (plugins a WooCommerce, apps a Shopify, mòduls a PrestaShop) que guarden cada canvi de preu i mostren automàticament el més baix dels trenta dies al costat del preu rebaixat. No en recomanarem cap en concret, perquè canvien sovint i cada botiga té les seves particularitats, però sí el que cal mirar abans d'instal·lar-ne una:

1. Que comenci a registrar avui. Gairebé totes guarden l'historial des del moment en què s'instal·len, no cap enrere. Si la instal·les el 20 de novembre, el 27 tindrà una setmana de dades, no trenta. Per això el moment de fer-ho és ara, a principis d'octubre.
2. Que registri les variacions. Si vens una samarreta en cinc talles i tres colors, cada combinació pot tenir el seu propi preu. L'extensió les ha de seguir per separat.
3. Que compti les rebaixes programades i les regles de catàleg, no només els canvis manuals del preu base.
4. Que mostri el preu anterior allà on s'anuncia el descompte: a la fitxa de producte, als llistats de categoria i a qualsevol bloc d'«ofertes» de la portada.
5. Que no trenqui la memòria cau ni alenteixi la botiga. N'hi ha que afegeixen consultes a cada càrrega de pàgina. Prova-la en una còpia abans de posar-la en marxa.

Si no vols dependre d'una extensió, hi ha una alternativa manual que funciona en botigues amb pocs productes: un full de càlcul amb el preu de cada article cada dia des de finals d'octubre, i el preu ratllat del Black Friday posat a mà a partir d'aquest full. És més feina, però et deixa una prova documental de com vas calcular cada preu, que és justament el que demanaria una inspecció.

El que no s'ha de fer

La llista surt directament del que Consum ha sancionat o ha anunciat que vigila. Si hi veus la teva botiga en algun punt, encara hi ets a temps:

• Apujar preus a l'octubre o al novembre per ratllar més amunt. És la pràctica sancionada en les set multes del 2025. Amb la finestra de trenta dies, una pujada l'1 de novembre es veu sencera; una el 15 d'octubre queda fora del càlcul, però no fora del concepte d'engany.
• Ratllar el preu recomanat pel fabricant o un «preu de botiga» que no has aplicat.
• Calcular el percentatge sobre un preu i mostrar-ne un altre. El descompte es calcula sobre el preu anterior de trenta dies.
• Comptadors de temps falsos i avisos de «només avui» o «últimes 24 hores» que es reinicien. Consum els inclou entre els patrons foscos que vigila des del 2025, i l'Observatori va considerar potencialment enganyoses la meitat de les afirmacions sobre el preu que va analitzar, amb les ofertes «limitades» que continuaven igual en acabar el termini com a exemple més característic.
• Missatges d'escassetat inventats, com ara «en queden 2 unitats» quan en tens quaranta al magatzem.
• Despeses que apareixen al final. Taxes, despeses de gestió o suplements obligatoris que només surten a l'últim pas del pagament són el que el ministeri anomena «preus per degoteig». Les despeses d'enviament, que es vegin des de la fitxa de producte o des del carretó.
• Anunciar «tota la botiga al 30 %» si el descompte no arriba com a mínim a la meitat dels articles, o si hi ha exclusions que no s'expliquen. A Catalunya, a més, recorda el límit de dos dies per a les promocions que abasten tota la botiga.
• Apujar preus durant la campanya i tornar-los a abaixar. A Catalunya està prohibit expressament, i a tot arreu destrueix el preu anterior de l'endemà.

Preparar la botiga per al pic

La part legal es resol amb un historial i una mica de disciplina. La part tècnica és la que dona més disgustos en una botiga petita, perquè el Black Friday concentra en quatre dies visites que normalment arriben en un mes. El que revisem sempre, per aquest ordre:

Primer, una còpia de seguretat

Abans d'instal·lar l'extensió de l'historial, de canviar de tema, d'actualitzar plugins o de programar preus en bloc, fes una còpia completa de la botiga: fitxers i base de dades, guardada fora del servidor, i comprova que es pot restaurar. Una botiga que cau al novembre no sempre ha patit un atac ni un pic de trànsit: moltes vegades algú va actualitzar alguna cosa el dia abans. Si no tens clar com organitzar les còpies, comença per la nostra guia de còpies de seguretat per a petita empresa. I a partir de mitjan novembre, congela els canvis: ni actualitzacions grans ni plugins nous fins passat el Cyber Monday, el 30 de novembre, llevat de pedaços de seguretat urgents.

La velocitat, sobretot al mòbil

Bona part de les compres de Black Friday arriben des del mòbil, sovint amb una connexió lenta i amb pressa. Mesura ara com carrega la teva fitxa de producte més venuda i el carretó, no només la portada, i corregeix el que calgui abans que arribi el trànsit. Les causes són gairebé sempre les mateixes: imatges massa pesants, massa plugins, un allotjament just i scripts de tercers. Ho expliquem amb detall a la guia de les Core Web Vitals. Si el teu allotjament és compartit i preveus un volum alt, pregunta al teu proveïdor quins límits té i si els pots ampliar temporalment.

L'estoc i els terminis d'enviament

Vendre una cosa que no tens és la manera més ràpida de convertir una bona campanya en devolucions i ressenyes negatives. Revisa que l'estoc del web coincideix amb el del magatzem, i si també vens a botiga física o en un marketplace, que se sincronitza de debò. Pregunta al transportista quins terminis tindrà aquella setmana i posa'ls al web: un «lliurament en 24-48 h» que al novembre es converteix en cinc dies és una reclamació esperant. I recorda que en la venda a distància el client té catorze dies naturals per desistir des que rep la comanda: el que vens el 27 de novembre pot tornar a mitjan desembre.

La passarel·la de pagament

Fes una compra de prova completa amb targeta real, i si tens Bizum, PayPal o altres mètodes, amb cadascun. Comprova que els correus de confirmació arriben i que la comanda apareix bé al tauler. Si la teva passarel·la té límits d'import o de nombre d'operacions, o avisos antifrau que salten amb els pics, convé parlar-ho abans amb el banc o amb el proveïdor, no el divendres al matí.

Els correus: confirmacions i carretons abandonats

Al Black Friday, un correu de confirmació que acaba a la carpeta de brossa és un client que escriu preocupat, i un recordatori de carretó que no arriba és una venda perduda. Revisa que el teu domini té ben configurats SPF, DKIM i DMARC; si no saps què són, aquí ho expliquem. Sobre els correus de carretó abandonat, una precaució legal: si inclouen ofertes o empenyen a comprar, són comunicacions comercials, i l'article 21 de la Llei de serveis de la societat de la informació les prohibeix per correu electrònic sense autorització prèvia del destinatari, llevat que ja hi hagi una relació contractual prèvia i s'ofereixin productes similars als ja contractats, i sempre amb una manera senzilla i gratuïta de donar-se de baixa. Si la teva botiga els envia a qualsevol que deixa un correu a mitges, revisa amb el teu assessor com està plantejat el consentiment.

Seguretat i fitxes de producte

Les setmanes de més trànsit també són les de més intents d'atac: formularis de pagament falsos injectats, proves de targetes robades i bots. Actualitza el que hagis d'actualitzar abans de la congelació i revisa els usuaris amb accés d'administrador. Si no hi has pensat mai, aquesta guia sobre webs hackejades és un bon punt de partida. I aprofita per repassar les fitxes dels productes que promocionaràs: descripció clara, mides, materials, despeses d'enviament i fotos que es vegin bé al mòbil. Si les teves no et convencen, tens temps de refer-les amb la nostra guia de fotos de producte amb el mòbil.

Calendari d'octubre a novembre

Amb les dates del 2026, aquest és l'ordre que proposem per a una botiga petita. Està pensat perquè la part legal i la tècnica no es trepitgin:

Llista de comprovació abans del 27 de novembre

1. Tinc historial de preus de cada producte en promoció des del 28 d'octubre, com a mínim?
2. El preu ratllat és el més baix dels trenta dies, incloses les meves pròpies promocions de novembre?
3. El percentatge de descompte es calcula sobre aquest preu i no sobre el preu recomanat o de tarifa?
4. He apujat algun preu a la tardor? Si és així, en tinc el motiu documentat?
5. L'anunci de la campanya indica quan comença i quan acaba, i a quins productes afecta si no és a tota la botiga?
6. Els cupons públics s'apliquen sobre preus que no he inflat?
7. He tret els comptadors de temps i els avisos d'estoc que no són reals?
8. Les despeses d'enviament es veuen abans de l'últim pas del pagament?
9. Tinc una còpia de seguretat recent i provada, i he congelat els canvis?
10. He fet una compra de prova completa amb cada mètode de pagament?
11. L'estoc del web i els terminis de lliurament són reals per a aquella setmana?
12. Els correus de confirmació arriben a la safata d'entrada i els recordatoris de carretó tenen una base legal clara?
13. Si veno des de Catalunya, la meva promoció està acotada a productes concrets o, si abasta tota la botiga, dura com a màxim dos dies?

Per què ara es vigila tant

La regla dels trenta dies és vigent des del maig de 2022, però fins al 2024 gairebé ningú no l'aplicava amb rigor. El que ha canviat és la capacitat de comprovar-la. La Comissió Europea va posar a les mans de les autoritats nacionals una eina que segueix cada dia els preus de milers de productes a les botigues online, i el Ministeri de Consum l'ha feta servir en les tres últimes campanyes. El novembre de 2025 va ampliar la vigilància als comptadors falsos, als missatges d'escassetat inventats, als preus per degoteig, als preus dinàmics i als preus personalitzats amb dades personals. La direcció és clara: el que abans es considerava «màrqueting agressiu» es tracta cada vegada més com un engany al consumidor.

Per a una botiga petita, tot això té una lectura optimista. Les grans plataformes han ensenyat els clients a desconfiar del percentatge gegant en vermell. Un descompte modest, real i explicat, amb el preu anterior ben posat, s'entén a la primera i genera menys devolucions i menys reclamacions. I una botiga ràpida, amb fotos clares, despeses d'enviament visibles i pagaments que funcionen ven més al Black Friday que una amb un 50 % de descompte que triga sis segons a carregar.

Si vols que algú revisi la teva botiga abans del novembre, l'historial de preus, la velocitat, les còpies o la passarel·la, a WebMasterOsona ho fem com a part del nostre manteniment web, i si estàs pensant a muntar o refer la botiga, mira com treballem les botigues online. I si prefereixes començar per una conversa, explica'ns com vens avui i et direm què revisaríem primer.

Dues revisions més per a la botiga abans del 27 de novembre: el botó de desistiment i les afirmacions «eco» o «sostenibles» a les fitxes.

Si encara no tens botiga online o et planteges canviar de plataforma, mira WooCommerce, Shopify o botiga a mida: què li convé a una botiga petita.

Fonts: BOE: Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, text consolidat (articles 18 a 21, 24 a 27, 64, 65 i 68); BOE: Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (articles 47, 49 i 104); BOE: Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (article 21); Portal Jurídic de Catalunya: Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires i el seu text consolidat al BOE (articles 20 i 24); EUR-Lex: Directiva (UE) 2019/2161 (Directiva Òmnibus); EUR-Lex: Directrius de la Comissió sobre la interpretació i l'aplicació de l'article 6 bis de la Directiva 98/6/CE; EUR-Lex: Sentència del Tribunal de Justícia de 26 de setembre de 2024, assumpte C-330/23; Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030: Consum sanciona set empreses per rebaixes falses durant el Black Friday; La justícia avala les sancions de Consum per rebaixes falses; Empreses sancionades per rebaixes falses durant el Black Friday de 2023; Consum llança la campanya de monitoratge més gran del Black Friday; Consum va detectar que el 70 % de les rebaixes online del Black Friday eren falses o enganyoses; Consum imposa les primeres sancions per rebaixes falses. Revisat el 28 de setembre de 2026.