Targeta NFC per a ressenyes de Google: com funciona, com configurar-la i què permet Google

Una targeta NFC per a ressenyes de Google és una targeta o una placa amb un xip que, quan hi acostes el mòbil, obre directament el formulari per deixar una opinió sobre el teu negoci. Se'n venen pertot arreu, des de paquets molt barats sense configurar fins a serveis amb subscripció, i la promesa sol ser la mateixa: més ressenyes sense esforç. La realitat és més senzilla i més interessant: la targeta només estalvia un pas al client, el de buscar-te a Google. Si la configures bé, amb l'enllaç oficial i un codi QR de reserva, ajuda de debò. Si la configures malament, o si la fas servir per demanar ressenyes només a qui està content, et pots ficar en problemes amb Google. Aquesta guia explica com funciona, com la llegeix cada mòbil, què permet Google, com configurar-la pas a pas i quan no cal comprar-ne cap.

Què és una targeta NFC de ressenyes (i què no és)

NFC són les sigles de near field communication, comunicació de camp proper. És la mateixa tecnologia amb què pagues amb el mòbil al datàfon. Una targeta NFC de ressenyes porta a dins una antena i un xip molt petit, sense bateria, que guarda una dada: gairebé sempre, una adreça web. Quan el mòbil s'hi acosta, dona energia al xip a través de l'antena, llegeix aquesta adreça i l'obre.

Això és tot. La targeta no està «connectada» a Google, no sap qui la toca, no compta res i no publica res. L'única cosa que fa és portar el client a una pàgina. Si aquesta pàgina és el formulari de ressenya del teu perfil d'empresa, el client veu les estrelles a punt per marcar i una capsa per escriure. Si és una altra cosa, el client veurà una altra cosa.

Els xips més habituals en aquest tipus de targetes són els NTAG213, NTAG215 i NTAG216 del fabricant NXP. Segons la seva fitxa tècnica, tenen 144, 504 i 888 bytes de memòria d'usuari, compleixen l'estàndard NFC Forum Type 2 Tag i admeten protecció amb contrasenya de 32 bits i un bloqueig de només lectura. Per a un enllaç de ressenyes, la memòria més petita ja sobra: una adreça web ocupa molt poc.

A la pràctica et trobaràs tres tipus de producte:

• Targetes o adhesius en blanc. Molt barats, sense res gravat. Els configures tu amb una app del mòbil. És l'opció més flexible.
• Targetes i plaques ja configurades amb el teu enllaç. El venedor grava el teu enllaç oficial de Google i t'imprimeix el disseny amb el teu logotip i un QR. Si l'enllaç és l'oficial, la targeta funciona sola per sempre.
• Targetes que apunten a la plataforma del venedor. El xip no porta el teu enllaç de Google, sinó una adreça del venedor que després redirigeix. Solen venir amb un tauler d'estadístiques i, sovint, amb una quota. Si el servei tanca o deixes de pagar, la targeta deixa de portar enlloc.

Abans de comprar, la primera pregunta que has de fer és: quina adreça hi ha gravada al xip, i qui la controla? Tota la resta és secundària.

Com la llegeix cada mòbil: iPhone i Android

Aquí hi ha el detall que gairebé mai no s'explica a la capsa de la targeta, i que és la raó principal per la qual una targeta «no funciona» amb alguns clients.

iPhone

La documentació per a desenvolupadors d'Apple diu que els iPhone XS i posteriors admeten la lectura d'etiquetes en segon pla: el sistema detecta l'etiqueta sense que l'usuari obri cap app. Però no l'obre directament: mostra una notificació emergent, i només quan el client la toca s'obre l'enllaç. Si l'iPhone està bloquejat, li demana que el desbloquegi abans.

Apple també enumera els moments en què, encara que la pantalla estigui encesa, aquesta lectura en segon pla no està disponible:

• si l'iPhone no s'ha desbloquejat mai des que s'ha engegat;
• si hi ha una altra lectura NFC en curs;
• si s'està fent servir Apple Pay o la Cartera;
• si la càmera està en ús;
• si el mode avió està activat.

Dues conseqüències molt pràctiques. La primera: si el client té la càmera oberta perquè anava a escanejar el QR, l'NFC no reacciona; ha de triar un dels dos camins. La segona: si col·loques la targeta enganxada al datàfon, el mòbil del client pot ser encara en mode pagament i no llegir-la. Separa la targeta del terminal de cobrament.

Els models anteriors a l'XS no tenen aquesta lectura en segon pla: necessiten una app que llegeixi etiquetes NFC. Per això sempre hi haurà algun client amb qui la targeta no farà res.

Android

La documentació d'Android diu que els dispositius solen buscar etiquetes NFC quan la pantalla està desbloquejada, tret que l'NFC estigui desactivat a la configuració. I aquí hi ha el punt feble: molta gent té l'NFC apagat. Google explica com activar-lo a l'ajuda de Google Wallet: obrir la Configuració, buscar «NFC» i comprovar que l'opció està activada, amb l'advertència que els passos varien segons el dispositiu. I no tots els Android porten NFC.

A més, Android ha anat canviant com tracta els enllaços web guardats en etiquetes. Segons la seva documentació, des d'Android 16 una etiqueta amb un enllaç http o https llança directament l'obertura de l'enllaç, i a partir d'Android 17 el que apareix és una notificació d'«obrir l'enllaç» que l'usuari ha de tocar. És a dir, als mòbils més nous, tant a l'iPhone com a Android, el client haurà de fer un toc més. No és cap problema, però cal saber-ho per no pensar que la targeta està malament.

La conclusió és senzilla: una targeta NFC de ressenyes sempre ha de portar imprès un codi QR amb el mateix enllaç. El QR el llegeix qualsevol mòbil amb càmera, tingui o no NFC, l'hagi activat o no. L'NFC és la via ràpida; el QR és la que no falla mai.

Què permet Google i què prohibeix

La targeta és només un suport. El que importa és com demanes la ressenya, i això ho regula la política de contingut aportat pels usuaris de Google Maps. L'apartat de manipulació de les puntuacions és molt clar amb els comerciants. Diu que no els permet:

«Oferir incentius, com ara pagaments, descomptes o bé productes o serveis gratuïts, a canvi de publicar ressenyes o bé revisar o suprimir una ressenya negativa. Desaconsellar o prohibir les ressenyes negatives ni sol·licitar de manera selectiva ressenyes positives dels clients. Quan sol·licitin ressenyes, els comerciants no poden exigir ni pressionar els usuaris perquè deixin puntuacions o escriguin ressenyes mentre són a les instal·lacions, ni tampoc poden sol·licitar que s'inclogui contingut específic.»

I ho concreta amb dos exemples: comerciants que demanen al personal que aconsegueixi un nombre determinat de ressenyes, i comerciants que demanen al personal que sol·liciti ressenyes amb contingut específic, com ara que identifiquin un membre del personal. El que sí permet és «sol·licitar la publicació de contingut que representi una experiència genuïna, o bé animar a fer-ho, sense oferir incentius per aquesta raó ni intentar influir en la puntuació o el contingut de la ressenya».

La mateixa política considera manipulació el contingut basat en un conflicte d'interessos, que pot venir d'una feina actual o anterior, d'una relació contractual, de la competència en el sector o de relacions familiars. I també el contingut amb «volums o patrons inusuals» de ressenyes. Traduït a una targeta NFC al taulell:

El filtre de puntuacions: el parany d'algunes targetes «intel·ligents»

Hi ha un model que convé conèixer perquè es ven com un avantatge. Algunes plataformes fan que la targeta no porti directament a Google, sinó a una pàgina intermèdia que primer pregunta «com ha anat?». Si el client marca cinc estrelles, l'envia a Google. Si en marca menys, l'envia a un formulari privat que només veus tu. En anglès se'n diu review gating, i és exactament el que la política de Google descriu com «sol·licitar de manera selectiva ressenyes positives dels clients». Si una targeta o un servei t'ofereix «evitar les ressenyes negatives», no és una funció: és un risc per a la teva fitxa.

Passa el mateix amb la pràctica manual: preguntar «tot bé?» i treure la targeta només quan la resposta és que sí. Sembla de sentit comú, però és filtrar. La manera correcta és tenir la targeta a la vista de tothom i deixar que cadascú decideixi.

El que hi afegeix la llei espanyola

A les normes de Google s'hi suma la llei. Des de la reforma de la Llei 10/2025, l'article 20.4 de la llei general de consumidors diu que les ressenyes «deberán referirse a productos o servicios adquiridos o utilizados en los treinta días naturales anteriores a la fecha de la reseña» (han de referir-se a productes o serveis comprats o utilitzats en els trenta dies naturals anteriors a la data de la ressenya). Això juga a favor de demanar-la en el moment, que és just per al que serveix una targeta al taulell. Tota la resta (què passa amb les ressenyes falses, com es denuncien i què diu la Llei de competència deslleial sobre comprar-ne) ho expliquem a què fer amb una ressenya falsa a Google, i no ho repetim aquí.

Pas 1: aconsegueix l'enllaç oficial del perfil d'empresa

Tot comença per l'enllaç correcte. Google ho explica a l'ajuda del perfil d'empresa, a la pàgina sobre com crear un enllaç o un codi QR per sol·licitar ressenyes. El procediment és aquest:

1. Entra al teu perfil d'empresa amb el compte que l'administra.
2. Selecciona Llegeix les ressenyes i després l'opció per obtenir més ressenyes (a la interfície en castellà es diu Consigue más reseñas; la versió catalana de l'ajuda la deixa en anglès, Get more reviews).
3. Per copiar l'enllaç, selecciona la icona de Copia.
4. Per baixar el codi QR, fes clic amb el botó dret al codi i tria Desa la imatge com a…

Google hi afegeix una limitació important: els codis QR de ressenyes només es poden generar en un navegador d'ordinador, no en dispositius mòbils. Si ho proves des del mòbil i no trobes l'opció, no és que ho facis malament.

Aquest enllaç obre directament el formulari de ressenya de la teva fitxa. No el substitueixis per l'enllaç de la fitxa a Google Maps, que és una altra cosa: porta a la fitxa i obliga el client a buscar el botó d'escriure una ressenya. Cada pas de més és un client que ho deixa per després, i després no arriba.

Si el teu negoci encara no té la fitxa verificada, o treballes a domicili i no saps quina adreça posar, comença per aquí: ho expliquem a com tenir la fitxa de Google sense publicar la teva adreça. Sense fitxa verificada no hi ha enllaç de ressenyes.

Enllaç oficial o enllaç propi

Hi ha dues maneres de decidir què grava el xip:

• L'enllaç oficial de Google, directament. És el més simple i no depèn de ningú més. L'inconvenient: si algun dia canvia la teva fitxa (per exemple, perquè et traslladis i Google en creï una de nova), hauràs de tornar a gravar la targeta i reimprimir el QR.
• Un enllaç de la teva pròpia web que redirigeix al de Google, del tipus lateva.web/ressenya. El xip i el QR porten la teva adreça, i des de la web decideixes on porta. Si canvia la destinació, la canvies en un minut i totes les targetes continuen funcionant. L'inconvenient: si la web cau o deixes el domini, la targeta deixa de funcionar. A canvi, la redirecció és teva, no d'un tercer.

El que no recomanem és la tercera via: un enllaç de la plataforma del venedor de la targeta. És el mateix model que l'enllaç propi, però amb la clau en mans d'un altre.

Pas a pas: com configurar una targeta NFC de ressenyes

Si has comprat targetes en blanc, configurar-les porta uns minuts. Necessites l'enllaç del pas anterior, un mòbil amb NFC i una app que escrigui etiquetes. Una de les més conegudes és NFC Tools, que és a Google Play i a l'App Store; a la seva fitxa de l'App Store indica que requereix un iPhone 7 o posterior. Qualsevol app equivalent serveix.

1. Copia l'enllaç de ressenyes (l'oficial o el de la teva web) i envia-te'l al mòbil, per exemple per correu o per WhatsApp a tu mateix.
2. Obre l'app i ves a la secció d'escriure. Afegeix un registre de tipus URL o enllaç i enganxa-hi l'adreça completa, que comenci per https://. Un sol registre: si n'hi ha diversos, l'iPhone fa servir el primer.
3. Escriu l'etiqueta. L'app et demanarà que hi acostis el mòbil. L'antena no és al mateix lloc a tots els mòbils: si no reacciona, fes lliscar el telèfon a poc a poc sobre la targeta fins que la detecti i mantén-lo quiet fins que l'app ho confirmi.
4. Prova-la amb un iPhone. Amb l'app tancada, la pantalla encesa i la càmera tancada, hi acostes l'iPhone. Ha d'aparèixer l'avís; quan el toques, s'ha d'obrir el formulari de ressenya del teu negoci. Comprova que hi surt el teu negoci i no un altre.
5. Prova-la amb un Android. Amb l'NFC activat i la pantalla desbloquejada, hi acostes el mòbil. Segons la versió, s'obrirà l'enllaç o apareixerà un avís per obrir-lo.
6. Prova el QR amb la càmera dels dos mòbils. Si el QR i el xip porten a llocs diferents, alguna cosa ha anat malament.
7. Prova-la al seu lloc definitiu. Enganxa o col·loca la targeta on ha d'estar i repeteix la prova. Algunes superfícies, sobretot les metàl·liques, empitjoren la lectura. Si ha d'anar sobre metall, busca una etiqueta pensada per a aquest ús.
8. Decideix si la protegeixes (ho veiem ara).

Bloquejar-la o no: la decisió que no té marxa enrere

Una etiqueta sense protegir es pot reescriure amb qualsevol app. Si la targeta és en un taulell públic, qualsevol persona amb un mòbil podria canviar l'enllaç per un altre, de broma o amb pitjors intencions. Tens tres opcions:

• Deixar-la oberta. Acceptable si la targeta la portes tu a sobre i no queda a la vista, com un tècnic que la treu en acabar la feina.
• Protegir-la amb contrasenya. Els xips NTAG21x admeten una contrasenya de 32 bits contra l'escriptura, i apps com NFC Tools permeten posar-la i treure-la. Pots canviar l'enllaç en el futur si conserves la contrasenya. Apunta-la en un lloc segur.
• Bloquejar-la per sempre. L'etiqueta passa a ser de només lectura i no es pot tornar a escriure. La mateixa fitxa de l'app avisa que l'acció és permanent i no es pot desfer. Només té sentit si l'enllaç gravat no ha de canviar mai, i per això combina molt bé amb l'enllaç de la teva web: bloqueges el xip, i la destinació la continues controlant des de la web.

Per a una placa de taulell, la nostra recomanació és enllaç propi i xip bloquejat, o enllaç oficial i contrasenya. El que no convé és una placa oberta a la vista de tothom.

Què cal mirar abans de comprar targetes NFC de ressenyes

Hi ha targetes molt barates sense configurar i serveis molt més cars que fan el mateix amb un disseny millor o amb un tauler. Sense entrar en preus de tercers, que canvien cada setmana, això és el que convé comprovar:

• El xip. Que sigui un NTAG213, NTAG215 o NTAG216, o almenys un xip compatible amb l'estàndard NFC Forum. Són els que llegeixen sense problemes els iPhone i els Android.
• Que es pugui reescriure. Si ve bloquejada de fàbrica amb un enllaç del venedor, no la podràs canviar mai.
• Quin enllaç porta. El teu enllaç oficial de Google o el de la teva web. Desconfia si el venedor no et deixa veure ni canviar l'adreça gravada.
• Sense subscripció obligatòria. Si perquè la targeta funcioni has de pagar cada mes, estàs llogant un enllaç.
• QR imprès amb el mateix enllaç. Imprescindible per tot el que hem vist dels mòbils.
• Una indicació clara. Un text curt del tipus «Acosta-hi el mòbil o escaneja el codi per deixar la teva opinió». Sense «deixa'ns cinc estrelles»: recorda que Google prohibeix influir en la puntuació.
• El format. Targeta tipus targeta de crèdit per portar a sobre; placa de sobretaula per al taulell; adhesiu per a la taula, la porta o el tiquet de lliurament.
• La superfície. Si ha d'anar enganxada sobre metall, demana una etiqueta preparada per a metall.

On posar-la

El lloc importa més que el disseny. La targeta funciona allà on el client ja té el mòbil a la mà i uns segons lliures:

• Al costat de la caixa, però no a sobre del datàfon. El client acaba de pagar i té el mòbil a la mà.
• A la taula, en un restaurant o una cafeteria, mentre s'espera el compte.
• A la sala d'espera d'una clínica o una gestoria, millor a la sortida que a l'entrada: la ressenya és del que ja ha passat.
• A la butxaca, si treballes fora: instal·ladors, tècnics, fisioterapeutes a domicili, transportistes.

NFC, QR, enllaç per WhatsApp o demanar-ho de paraula

La targeta NFC no és l'única manera de portar el client al formulari, ni sempre la millor. Google, a la seva pròpia ajuda, proposa compartir l'enllaç o el QR en rebuts, correus d'agraïment, al final d'un xat o imprès a la botiga, i també per correu, WhatsApp o Facebook. Així es comparen:

El que funciona gairebé sempre és la combinació: una frase dita en persona i un camí curt, sigui la targeta, el QR o l'enllaç per missatge.

Quan no cal comprar cap targeta

La targeta NFC és útil, però no imprescindible. Hi ha molts negocis als quals no aporta gairebé res:

• Si treballes a domicili i ja parles amb el client per WhatsApp. El millor moment és en acabar, amb un missatge curt amb l'enllaç. No cal que treguis res de la butxaca.
• Si tens pocs clients al mes, com una assessoria o un estudi d'arquitectura. Un correu d'agraïment amb l'enllaç, enviat en tancar l'encàrrec, n'hi ha prou.
• Si vens en línia. L'enllaç va al correu de seguiment de la comanda, no en una targeta.
• Si tens local però poc pressupost. Baixa el QR des de l'ordinador, imprimeix-lo en un cartell petit i posa'l en un expositor. Fa gairebé tota la feina d'una placa NFC sense cap configuració.

Sí que té sentit quan hi ha molt de client presencial i poc temps per a cadascun: una cafeteria, una perruqueria, una botiga, un fisioterapeuta amb l'agenda plena. Aquí, estalviar el pas d'obrir la càmera es nota. I també quan vols que l'equip tingui una manera idèntica i senzilla d'oferir-la.

Com demanar la ressenya sense saltar-te les normes

La targeta resol el «on». El «com» continua sent cosa teva. Unes pautes que encaixen amb la política de Google i amb la manera de treballar d'un negoci petit:

1. Demana-la a tothom, amb la mateixa frase. Alguna cosa com: «Si vols deixar-nos la teva opinió a Google, la targeta t'hi porta directament. Ens ajuda molt que ens trobin.» Sense preguntar abans si està content.
2. Demana-la en acabar, no abans. La ressenya és d'una experiència completa. A més, la llei demana que la ressenya es refereixi a alguna cosa utilitzada en els trenta dies anteriors: com més a prop del servei, millor.
3. No t'hi quedis a sobre. Ofereix la targeta i continua amb el que feies. Google prohibeix pressionar el client perquè l'escrigui a les instal·lacions. Si s'estima més fer-ho a casa, el QR del tiquet o un missatge amb l'enllaç li serveixen.
4. No dictis el contingut. Ni «posa cinc estrelles», ni «parla de la Laura», ni «digues que el menú és casolà». Google ho prohibeix expressament.
5. No posis quotes a l'equip. «Deu ressenyes per setmana» és exactament l'exemple que fa servir Google del que no es pot fer.
6. Ni regals ni sortejos. Tampoc «un cafè si ens valores». És un incentiu, i Google els prohibeix tots.
7. Constància, no campanyes. Google considera manipulació els «volums o patrons inusuals» de ressenyes. Una targeta al taulell tot l'any dona un degoteig natural; una setmana de «campanya de ressenyes» amb l'equip insistint, no.
8. Contesta-les totes. Google diu a la seva ajuda de classificació local que «les ressenyes positives i les respostes útils poden ajudar la teva empresa a destacar». Respondre també les negatives, amb calma, forma part de la feina.

Exemples per tipus de negoci

• Cafeteria o restaurant: adhesiu NFC amb QR a cada taula i QR al tiquet. El cambrer només l'esmenta quan porta el compte.
• Perruqueria o centre d'estètica: placa al taulell de cobrament, separada del datàfon. Frase en cobrar, a totes les clientes i clients.
• Taller mecànic: QR a la factura i placa al taulell on es tornen les claus.
• Tècnic, instal·lador o paleta: targeta a la cartera per a qui la vulgui en acabar, i missatge de WhatsApp amb l'enllaç per a la resta. Si fas servir WhatsApp Business per avisar molts clients, mira com cobra ara els missatges.
• Clínica, fisioteràpia o gestoria: placa a la recepció, a la sortida, i enllaç al correu de seguiment.

Errors habituals amb les targetes NFC de ressenyes

• Gravar l'enllaç de la fitxa a Maps en lloc de l'enllaç de ressenyes. El client arriba a la teva fitxa i no sap on ha de prémer.
• No posar-hi QR. Una part dels clients no la podrà fer servir, i no te n'assabentaràs.
• Enganxar-la a sobre del datàfon. El mòbil pot ser encara en mode pagament i no llegir l'etiqueta.
• Deixar-la sense protegir en un lloc públic. Qualsevol pot canviar l'enllaç.
• Comprar amb subscripció sense llegir la lletra petita. Si l'enllaç és del venedor, el dia que deixis de pagar la targeta deixarà de portar a la teva fitxa.
• Fer servir una plataforma amb filtre de puntuacions. És la pràctica que Google anomena sol·licitar de manera selectiva ressenyes positives.
• No provar-la mai més. Un cop al mes, hi acostes un iPhone i un Android i comproves que tot continua portant on ha de portar.
• Esperar que faci miracles. Google diu que la prominència d'un negoci es basa, entre altres coses, en el nombre de ressenyes, i que «com més ressenyes i puntuacions positives tingui la teva empresa, millor en serà la classificació local». Però la targeta només multiplica el que ja passa al taulell: si el servei no convenç, portarà ressenyes que ho diran.

Per què val la pena fer-ho bé

Les ressenyes pesen en dos llocs. Al cercador, perquè formen part del que Google anomena prominència o popularitat, que la seva ajuda cita, juntament amb la rellevància i la distància, entre els factors amb què ordena els resultats locals. I en la decisió del client, que compara dos negocis de la zona i acostuma a triar el que té opinions recents i contestades. Cada cop més, a més, són un dels senyals que fan servir els assistents d'intel·ligència artificial quan algú els pregunta per un negoci de la comarca, com expliquem a com aconseguir que la IA recomani el teu negoci.

Per això una targeta NFC ben configurada és una inversió petita amb sentit, i una de mal configurada és un risc petit que no compensa: un enllaç equivocat, una placa que es pot reescriure o un sistema de filtre que posa en perill una fitxa que t'ha costat anys.

Què fem a WebMasterOsona

A WebMasterOsona configurem targetes i plaques NFC de ressenyes a punt per fer servir: amb l'enllaç oficial del teu perfil d'empresa o, si t'ho estimes més, amb una redirecció des de la teva pròpia web que controles tu; amb el QR de reserva imprès; protegides contra canvis; i provades amb iPhone i amb Android abans de lliurar-les. Sense subscripció i sense plataformes intermèdies: la targeta és teva i porta a la teva fitxa.

Com que les targetes només funcionen si la fitxa està bé, també optimitzem el perfil d'empresa: categoria principal i secundàries, zona de servei, horaris, fotos, serveis i una pauta senzilla per contestar ressenyes. És una part del que fem en posicionament SEO local.

I et diem amb la mateixa claredat quan no ens necessites: si els teus clients no passen per un taulell, amb l'enllaç oficial i un missatge de WhatsApp en tens prou, i si tens local però vols començar sense gastar, imprimeix el QR que et dona Google. El que t'hem explicat més amunt és tot el que cal per fer-ho tu.

Fonts: Ajuda del perfil d'empresa a Google: crear un enllaç o un codi QR per sol·licitar ressenyes; Ajuda del perfil d'empresa a Google: consells per obtenir més ressenyes; Ajuda del perfil d'empresa a Google: consells per millorar la classificació local; Política de contingut aportat pels usuaris de Google Maps: contingut prohibit i restringit; Apple Developer: Adding Support for Background Tag Reading; Android Developers: NFC basics; Ajuda de Google Wallet: activar l'NFC; NXP: NTAG 213/215/216; App Store: NFC Tools; BOE: text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (article 20.4). Revisat el 7 d'octubre de 2026.